El pintor vilanoví Josep M. Cabayol exposa al Fòrum Berger Balaguer de Vilafranca.

La mostra inclou obra actual i algunes peces d'èpoques pictòriques anteriors que permeten resseguir l'evolució estètica de l'artista vilanoví

L'exposició es va inagurar divendres de la setmana passada.

VILAFRANCA

Francesc X. Puig Rovira

L'exposició de Josep M. Cabayol que es presenta actualment al Fòrum Berger de la Caixa Penedès mostra una selecció de l'obra actual de l'artista, realitzada després d'una anàlisi detallada dels elements que la composen, vistos i estudiats des de vessants o punts de vista diferents, que permeten aprofundir en l'estudi de detalls. Completen l'exposició algunes pintures d'etapes anteriors, que permeten seguir l'evolució de l'artista fins a arribar al moment present.
Josep M. Cabayol Serramià (Vilanova i la Geltrú, 1948) va mostrar des de molt jove la inquietud per la pintura, que el va impulsar a freqüentar l'estudi del pintor Salvador Masana, del qual va rebre l'impuls i l'ànim per seguir el camí pel qual mostrava predisposició i voluntat, alhora que unes nocions sobre les tècniques a emprar per al maneig del llapis i dels pinzells, i sobre l'actitud per observar el paisatge, principalment les masses de color i els efectes de la llum. Entre el 1969 i el 1971, aprofitant una estada a Mallorca, va cursar estudis a l'Escola d'Arts i Oficis de Palma. En aquests anys participà en diversos certàmens juvenils d'art de Vilanova i de Barcelona, en algun dels quals va ser guardonat. El 1969 presentà la primera exposició individual al Vilanova, data a partir de la qual ha realitzat periòdicament exposicions personals a Vilanova, a Barcelona, a Palma de Mallorca i en altres ciutats de Catalunya. A més ha participat en diverses col·lectives. El paisatge constitueix la base de l'obra de Cabayol , amb una atenció especial per la composició geomètrica de les edificacions, rurals o urbanes, i pels efectes de la llum sobre la superfície de les construccions i, de forma particular, en la rica varietat de tonalitats entorn del blanc, i d'alguns colors tènues que l'acompanyen. Les vistes de terrats urbans motivaren l'artista de forma directa, més que no pas per les panoràmiques del paisatge natural, amb els elements físics de la geografia i amb la vegetació que els és inherent.

Descoberta

Cap al 1978, l'artista descobrí la massa blanca de les construccions populars de la illa d'Eivissa. Des de llavors ha construït una part notable de la seva obra, centrada principalment en els fragments de construccions populars en tons blancs o molt clars. El descobriment posterior del Marroc, li ha donat ocasió per admirar les cases i els conjunts d'edificacions amb predomini de façanes blanques d'algunes zones del país –com ara Xauen, Rabat i altres– amb una observació atenta del detalls, per prendre apunts i notes, que han inspirat una bona part de l'obra dels darrers anys, en la qual es pot copsar la infinitat de matisos entorn del blanc. A mesura que s'ha consolidat la seva dedicació a la pintura, ha aprofundit més en l'execució de les obres, dins de les temàtiques citades, a base d'una observació més precisa de les estructures i els matisos de colors en les superfícies, cercant més realisme en el dibuix i en la pintura. Des del seu taller, la riquesa de formes, de textures, de matisos de color en unes carbasses, unes magranes, uns cargols, la superfície de la taula que els suporta, etc., ha inspirat un bon conjunt de realitzacions.